(contraportada) Els Ptolomeus d'Alexandria van ser els darrers faraons d'Egipte. A la mort d'Alexandre el Gran, l'imperi conquerit pel macedoni va ser dividit entre els seus generals. Ptolemeu I Sòter va rebre Egipte, que Alexandre havia rescatat de les urpes perses. Aquesta excepcional i original dinastia va assimilar, en tots els camps, les tradicions gregues i els costums egípcies i, posteriorment, durant el regnat dels seus últims faraons, en el moment en què Roma confirmava la seva superioritat sobre Orient, es va obrir a la cultura romana. Unes vegades, els Ptolomeus van demostrar ser uns excel·lents faraons (Ptolemeu II va fer construir la Biblioteca i el Far d'Alexandria, una de les set meravelles del món), i d'altres uns reis ruïnes i uns cruels assassins, disposats a tot per regnar. La cèlebre Cleòpatra VII, una dona llegendària, va intentar construir un imperi amb el suport de Cèsar i d'Antonio. Va ser la darrera representant de la dinastia. La història d'aquesta sorprenent i poc coneguda família, que va restablir els costums dels faraons antics, és l'ocasió perfecta per fer reviure el luxe i la riquesa únics d'Alexandria, la ciutat més poderosa de l'època. Una epopeia que es basa en les darreres excavacions arqueològiques efectuades a la regió.
