Als llibres d'història, i als nostres museus, topem, indefectiblement, amb la fórmula «a. C.» i «d. C.», però com a arqueòleg, naturalista, explorador i pel·liculer, prefereixo defensar que només hi ha dues maneres efectives de mesurar el temps: l'abans i després de Darwin i l'abans i després del Dr. Jones. Si el 1859 Charles R. Darwin va publicar L'origen de les espècies, que va revolucionar la manera d'entendre el passat, el 1981 el revolucionat vaig ser jo, quan, amb pantalons curts i acne, vaig anar a l'estrena d'A la recerca de l'arca perduda per conèixer a Indiana Jones i la seva inseparable barret fedora. Així, gràcies als ensenyaments evolutius de Mr. Darwin ia l'esperit aventurer que va despertar el Dr. Jones en un xaval de 12 anys, vaig saber que algun dia faria realitat el meu somni: viatjar pel temps. Avui compagino la docència universitària amb aquesta part tan essencial com seductora de la disciplina arqueològica que és el treball de camp, ple de vivències, ciència i misteri. És encasquetar-se el fedora i qualsevol selva, desert, sabana o oceà esdevé l'escenari d'una epopeia on sempre m'acompanya l'ombra d'Indiana Jones, com a advertència de com és de difícil seguir la llum i com és de fàcil caure al costat fosc del arqueòleg obsessionat per l'objecte, però també com a recordatori de la curiositat, del sentit de meravella i de la sorpresa que bateguen darrere de la investigació científica. Benvingudes i benvinguts a l'univers d'un arqueòleg nòmada, un primat amb barret, a la recerca perenne del Dr. Jones, sigui en excavacions al bressol de la humanitat, correries entre lleons i serps, trobades amb sàvies ètnies llunyanes, fòssils de dinosaures, misèries i èxits acadèmics o naufragis al mar... En definitiva, periples diversos per mons perduts, mons trobats i mons per descobrir, tot en aquestes pàgines.
