Els Hieroglyphica d'Horapolo, obra del segle V, la primera edició castellana del qual presentem, van tenir gran transcendència en el pensament de l'Humanisme renaixentista, ja que la visió dels jeroglífics egipcis com a ideogrames va caracteritzar la cultura de l'època moderna, sent una de les fonts essencials que tant erudits com mentors i artistes van utilitzar amb profusió. El propòsit del present estudi se centra en l'anàlisi de les fonts clàssiques en què es fonamenta l'únic tractat de l'antiguitat que ha arribat a nosaltres i que té com a punt de mira l'escriptura egípcia primordial. D'altra banda, la incidència dels Hieroglyphica al món de la literatura il·lustrada -com és l'emblemàtica- i de les arts en les seves manifestacions pictòriques i gravats no ha volgut escapar de la nostra anàlisi, veient en aquests ideogrames la gènesi de temes iconogràfics molt difosos per a l'època i que l'actual historiador de l'art ha de conèixer.
