L'Alt Imperi de Roma (27 aC-235 dC) és un dels períodes més transcendentals de la història antiga: la llarga i continuada època de pau propiciada pels emperadors va permetre una gran prosperitat econòmica que va repercutir, per exemple, en l'embelliment de les ciutats de l'imperi, i Roma és el cas més característic. Tot i això, després de la imatge d'estabilitat que transmet el període altimperial, s'amaguen ombres i tensions que acabarien per conduir al model de monarquia militar a finals de l'època dels Severs -a partir de l'any 235-, que va donar pas a un període de crisi política que gairebé va acabar amb l?imperi. Davant d'aquesta esplendor que els historiadors atribueixen a l'Alt Imperi romà, el context polític del Baix Imperi es descriu en termes de “decadència” i “caiguda”. Entre els segles III i V, l'Imperi romà va entrar en una fase d'estancament militar i es va tornar més defensiu a causa de les freqüents incursions dels pobles germànics. Tot plegat, sumat al procés de cristianització de l'imperi, ha portat a concebre aquests segles com un període de ruptura amb el clàssic passat de Roma i els seus dominis.
