Per a Felipe Fernández-Armesto, la civilització no és el resultat d'una estructura política, estètica o religiosa, sinó de l'intent cultural de readaptar l'entorn. Una societat és civilitzada en funció de la domesticació a què sotmet el clima, la geografia i l'ecologia. Les mateixes forces impersonals que situen un oceà entre Àfrica i l'Índia o una serralada muntanyosa a Amèrica del sud han creat el motlle amb què la humanitat ha perfilat unes cultures salvatgement diferents. Al contrari que altres intents previs d'escriure la història comparativa de les civilitzacions, aquest llibre està organitzat per entorns, en comptes de períodes o societats. Trobem, per descomptat, les conegudes civilitzacions riberenques de Mesopotàmia i el Nil, però també les civilitzacions de les regions muntanyenques, les cultures illenques de la Creta minoica a la Venècia renaixentista i les civilitzacions marítimes.