El llibre ofereix un panorama dels principals relats que constitueixen el corpus mític hispà. El seu autor posa de manifest l'existència d'un fons de base indoeuropea al voltant de temes com la sobirania, la mort i el sacrifici que apareixen a diferents territoris i contextos historicoculturals de la Península Ibèrica. D'altra banda, no pretén ser un simple catàleg de llegendes, sinó un assaig que expliqui els paral·lels i les connexions que presenten amb altres tradicions mitològiques europees, com la grega i la cèltica. Al llarg del text es fa referència a Gerió, Hèrcules, Tartessos, Viriat, els cavalls lusitans prenyats pel vent o la visió que historiadors i geògrafs grecs tenien d'alguns dels pobles que habitaven la Península.
