Amb el triomf de la romanització i del cristianisme les formes jurídiques lligades a la primera i les teologia vinculades al segon eradiquen, en aparença, la tradicció mítica preromana. però furgant en textos i tradicions molt variades, és possible detectar la vivesa d'una mitologia i d'una ideologia molt antigues. les llegendes al voltant de la Torre d'Hèrcules recollides per Alfons X concerven parts de mites celtes. alhora que els ritus d'investidura dels reis biscaus i navarresos revelen la seva pertinença a aquesta mateixa família cultural, en el cas navarrès amb barreja de tradicions germàniques. Així, la uniformitat del romanisme i cristianisme hispà no impedeix que sota la seva superfície, o en tradicions marginals, s'hagi conservat una reflexió i una pràctica ritual que enfonsa les arrels a la Hispània preromana. juntament amb això hi ha un procés modern de creació mítica, sobretot al voltant dels nacionalismes polítics, l'arsenal ideològic dels quals també forma part dels mites hispànics.
