L'exploració d'Orient i Egipte va estar dominada, entre els segles XVIII i XIX, per les tres potències de l'època: França i, seguint la seva estela, la Gran Bretanya i Alemanya, que van asseure els fonaments de l'assiriologia i l'egiptologia. Tot i el context poc favorable, tant Espanya com Portugal també van fer esforços —en general en intervencions aïllades i personalistes— per contribuir a la investigació en aquests àmbits. Aquesta monografia reuneix els estudis d'una sèrie d'especialistes hispanolusos realitzats amb l'objectiu comú de recuperar el llegat d'alguns d'aquests pioners espanyols i portuguesos al camp de les antiguitats orientals i egípcies, i reivindicar el treball de les institucions, els viatgers, els diplomàtics i els col·leccionistes que van obrir el camí pel qual avui transitem.
