Els cons funeraris egipcis són uns objectes compactes fets d'argila del Nil, normalment de forma cònica, modelats a mà i posteriorment cuits al forn, la majoria dels quals tenen a la base unes estampacions amb textos jeroglífics de caràcter funerari i memorial.
Trobats gairebé sempre escampats per terra al voltant de les tombes de la necròpolis de Tebes, des de l'inici del segle XIX van ser objecte de curiositat i especulació per part de viatgers, antiquaris i egiptòlegs. Frédéric Cailliaud, Joseph Passalacqua i poc temps després Jean-François Champollion van ser els primers a prestar-los atenció, seguits amb el pas dels anys per molts altres egiptòlegs. Tots els quals han contribuït a l'existència de diverses hipòtesis que intenten explicar la utilitat i la funció d'aquests objectes enigmàtics, utilitzats pels antics egipcis en unes èpoques molt concretes.
Tot i la seva aparença anodina, l'estudi dels cons funeraris ha permès identificar un considerable nombre de persones que van tenir una tomba decorada a la necròpolis tebana. Els quals, sense aquests modestos objectes cònics de fang, encara avui romandrien en l'oblit més absolut.
