Poques personalitats de l'Antiguitat són més famoses i, tanmateix, pitjor compreses i més vilipendiades que Cleòpatra. Per al gran públic, el seu nom evoca una diva enjoiada i els centelleigs de la brillantor de Hollywood, no una eminència règia capaç de conduir exèrcits. Els més a penes recorden una fama nebulosa de bella i malvada seductora. Cleòpatra avui és més una faula, l'Orient encarnat, que algú que va viure en el seu propi espai i temps, amb una imatge construïda a partir de maledicències, tergiversacions i bulls, des d'August fins als nostres dies, i que diu més de les pors romanes – a la dona poderosa, a l'estranger, a l'altre, en definitiva–, que de la vida de qui fou la darrera reina d'Egipte. Duane Roller travessa aquest mirall deformat per reconstruir la vida d'una líder erudita i visionària l'objectiu de la qual va ser sempre la preservació de la seva dinastia i del seu regne, navegant a les turbulentes aigües d'un món mediterrani on la contestació a una Roma omnímoda semblava impossible –i amb molta més intel·ligència, elegància i tacte que la majoria dels seus aliats i enemics masculins–. La seva convincent biografia de Cleòpatra VII la mostra com a administradora d'un Estat que va arribar a abastar des d'Àsia Menor fins a les fronteres egípcies amb Núbia, com a comandant naval que va dirigir la seva pròpia flota a la malhadada batalla d'Accio i com a erudita i defensora de les arts, digne membre d'una nissaga, els Tolomeus, que havia convertit la seva capital, Alexandria, en el far cultural del món hel·lenístic. Una biografia supèrbia i aclaridora d'una dona única, Cleòpatra.
