(contraportada) Amb encert s'ha dit que al Pròxim Orient antic, el període del Bronze Final (1550 – 1100 a.C.) va ser el més intens quant a relacions internacionals de tot el món antic. Gràcies a un coneixement profund de les fonts escrites a l'època, l'autor traça en aquest estudi magistral les línies generals d'un període en què l'equilibri del poder i els diferents rangs dels reis venien determinats per una estructura fortament jerarquitzada, dins d'un sistema regional basat en l'existència de “grans” i “petits” reis. Un ús directe de les fonts permet a l'autor cercar el rerefons ideològic i deliberadament “irracional” que s'amaga darrere del llenguatge diplomàtic de l'època, dirigit sobretot a destacar l'intercanvi recíproc de regals entre monarques que, en realitat, té una finalitat política clara de prestigi i propaganda. Entre les fonts que es manegen, destaquen per la seva importància les cartes de l'Amarna – la correspondència real dels faraons trobada el 1887 a la residència d'Akhenatón i formada per milers de tauletes cuneïformes procedents de les principals cancelleries d'Asíria, Babilònia, Mitani i Canaan – i els arxius reals de Boghazköy trobats el 1906 a la capital hitita de Hattusha. (Text extret de la solapa del llibre) Mario Liberani és professor d'Història del Pròxim Orient antic a la Universitat de Roma “La Sapienza”. Se'l considera el major expert en la història de les relacions diplomàtiques i polítiques de l'antic Orient durant el Bronze Final i una autoritat en l'estudi del comerç internacional reflectit en la cèlebre correspondència del període d'Amarna entre els principals monarques d'Egipte Babilònia, Assíria, Ugarit i Imperi hitita. Així ho acrediten els seus nombrosos treballs sobre el tema, entre els quals destaquen Storia de Ugarit (1962), Elementi irracionali nel commercio amarnià (1972), Dono, tribut, commercio (1976), of the Bronze Age (1987), I trattati nel mondo antic. Forma, ideologia, funzione (1990), Antic Orient. Storia, società, economia (1991), Neo-assyrian Geography (1995) i Le lettere di el-Amarna (1999).
