A l'Antic Egipte l'alletament durava els tres primers anys de la vida, quan el nen vivia immers a la unitat familiar emparat per la mare o nodrissa. La llet de la dona va consolidar uns vincles afectius amb caràcter tan perdurable, que va quedar plasmada a la tradició literària i funerària. El càrrec de la nodrissa règia va ajudar a enlairar el rang social de la dona, sent un motiu d'orgull, i excusa per acostar-se a la figura del fill del monarca i qui sap si algun dia futur rei. En tant que el tutor, com a equivalent masculí d'aquella, funcionari de prestigi ja entrat en la maduresa, tot i gaudir d'afecte idèntic, va actuar menys com a criador que com a mestre i conseller experimentat.
