La publicació del llibre de S. B. Pomeroy sobre la dona al món grecoromà ha suposat un gir copernicà en l'àmbit de la història social de l'Antiguitat clàssica i en el plantejament de la Història de la dona com a problema historiogràfic. Fins no fa gaire temps tot el conjunt de problemes: econòmics, socials, jurídics i ideològics que planteja l'estudi de la dona a la història, i més concretament a la Història de l'Antiguitat, o bé no eren tractats amb la consideració que, sense cap dubte, es mereixen, o bé eren estudiats per diferents especialistes al si dels seus respectius camps de treball. Tot i això, des de fa alguns anys, i en aquest procés ha contribuït decisivament aquest llibre, la qüestió s'ha tornat a plantejar en uns termes radicalment diferents. L'estudi de la dona a la Història es duu a terme actualment des d'una perspectiva clarament feminista, és a dir, que independentment del sexe de cadascun dels autors, la major part assumeixen la idea que l'estudi d'aquest problema no és possible si no es parteix del fet que les dones, com sexe, grup o classe –si així es vol–, han estat el subjecte passiu de la història i han estat objecte de l'exercici de diverses formes d'opressió, i fins i tot explotació. La presa de consciència en relació amb aquest problema ens permet percebre quina és la situació de la dona al món contemporani i, així, vincular l'estudi del passat amb les inquietuds del present, tal com han aspirat a fer-ho els millors d'entre els historiadors
